Girlshapedlovedrug!!!

Primer "curt" que vam fer a la uni. S'havia de fer un videoclip d'una cançó amb so directe, i aquest va ser el resultat!

La veritat és que ens ho vam passar molt bé, tot i l'estress de l'edició!!!

Bones notícies per als amants de Robert Capa!

Després de que l'any passat sortís la notícia de que s'havien trobat els negatius perduts del gran fotògraf de guerra, finalment l'obra arriba a El Barbican de Londres. Però no patiu, que no haurem d'anar fins al Regne Unit per veure la gran obra de Capa, si ens esperem una mica, concretament al proper juny del 2009, podrem veure l'exposició a Barcelona!

Les exposicions ¡Això és la guerra! Robert Capa i Gerda Taro, arribaran a Catalunya de la mà del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) al juny del 2009 després d'haver passat per Nova York i Londres. ¡Això és la guerra! Compta amb 150 fotografies de Robert Capa.

Els negatius van desaparèixer en els últims moments de la Guerra Civil Espanyola, a causa del gran caos que es va crear. Però l'any passat van ser trobats en unes capses amb més de 3 mil negatius a la casa d'un general mexicà a Mèxic. Entre aquests negatius es trobaven alguns de Robert Capa i de la seua companya de treball i sentimental Gerda Taro.

Després de que aquest any hem pogut gaudir de les fotografies de Henry Cartier-Bresson al museu de la Caixa, a Tarragona, la notícia de la visita de l'altre gran geni de la fotografía és una gran alegria!!!

Tenia tanto que darte...

Enganxada a aquesta cançó!!! No se que té que s'enganxa i últimament, vagi on vagi tothom la canta.




*Moltes gràcies rebu pel regal d'avui, m'ha encantat!!! muakis

¿Xk no te callas? callat!

Sembla ser que Telecinco no està tenint massa bona sort amb els seus programes de sobretaula. Des que van tancar el tomate per la baixada d'audiència que va patir que cap programa ha funcionat. I finalment aquest divendres faran callar al Por qué no te callas, presentat per Carolina Cerezuela i Eugeni Almany. Per contrapartida Sé lo que hicisteis continua al peu del canó fent broma i autoparodiant-se per la demanda que Telecinco ha imposat a la cadena per utilitzar imatges seues en els seus programes. Incoherent si pensem que Telecinco va ser qui va impulsar el fenòmen zapping, il·legal des d'un principi. Tant molestos estan per un programa que només té un 10% d'audiència??? això no és perque usin les imatges sinó perquè els fot que se'n riguin dels seus continguts, dels programes d'una cadena que més que Telecinco s'hauria de dir Telecirco!!

Fulles que ballen

Benvinguts al meu nou blog!!! Fulles que ballen és un blog on hi podreu trobar una mica de tot, treballs de la Universitat, notícies que em criden l'atenció, videos, curiositats, etc, etc. Una mica el que vagi sorgint. El nom és un tribut a una cançó de Love of Lesvian que es titula Un día en el parque i que m'encanta!

"Como hojas que danzan al viento así, nos elebará el tiempo y nos hará rodar y rodar y rodar y rodar y rodar..."

Art i disseny, sinònims???

Art i disseny, disseny i art. Es diu que allò que es disseny no és art i que l’art no pot ser disseny, tot i això l’assignatura de disseny la trobem dins del Batxillerat Artístic… Hi ha moltes opinions i punts de vista diferents sobre aquesta qüestió.

Es diu que un artista quan fa art ho fa per crear, té la necessitat d’expressar-se obrint preguntes i ho fa a través de les seues obres. En canvi un dissenyador quan dissenya no pot estar fent art perquè el que fa és complir un encàrrec, una demanda; obeeix a un client i ha de complir els objectius que aquest li marca.

Això és el que diu la teoria, però si li fem cas llavors moltes de les grans obres d’art no són realment art sinó disseny. Moltes van estar encarregades per Reis o aristocràtics que volien ser representats favorablement en una pintura o remarcar el seu poder. Per tant, són art totes les pintures encomanades o és disseny??? La pregunta queda a l’aire ja que cadascú té una visió diferent sobre la qüestió.
Segons Joan Costa “Les úniques semblances entre art i disseny són purament formals. El disseny no és art, però s’alimenta de les seues diferents estètiques. D’aquí venen les confusions”.

Jo considero que l’art i el disseny tenen més punts en comú dels que ens pensem, si una fotografia és art, les performance i la Fountaine de Duchamp també ho són, perquè no ho pot ser un cartell. El propi Toulouse Lautrec feia art amb les seues cabareteres i creava cartells. A aquesta qüestió Costa ens respon que “Un pot fer moltes coses distintes, pintar un quadre, dissenyar un cartell, cuinar i jugar als escacs. L'essencial [...] no és la persona que fa la cosa, sinó la cosa que fa aquesta persona: art o disseny? O més exactament: el que interessa és la naturalesa d'aquestes coses.”






La finalitat del disseny és vendre el producte al màxim de gent possible, actualment això està clar, però si mirem enrere quan els primers dissenyadors de mobles de la Bauhaus al 1920 creaven peces que trencaven totalment amb la seua època pensaven també amb aquesta finalitat???

Crisi?? Mentre hi hagi diners...

Com tots sabem la CRISI econòmica és el gran tema de conversa ja des de fa un temps. Els diaris obren amb les caigudes de la borsa, els telenotícies no fan més que parlar de les mesures que intenta pendre el govern per salvar a cada país, i mentrestant la gent gasta i malgasta els diners.

La gran sorpresa que m'he endut avui a estat al obrir EL PERIODICO i trobar-me amb aquesta notícia que tant m'ha indignat:

"Fiesta lujosa de Dexia en Mónaco tras ser salvado por el Estado

El grupo bancario y asegurador francobelga Dexia celebró el pasado jueves una recepción lujosa para más de 200 invitados en el hotel más caro de Mónaco, pocos días después de que Bélgica, Francia y Luxemburgo tuvieran que inyectar en la entidad 6.400 millones de euros para evitar su hundimient. La recepción se realizó en el Hotel de París para festejar la apertura de la filial Dexia Private Banking. El grupo Fortis, que sólo logró evitar su quiebra gracias a la intervención pública, también realizó un banquete de lujo en Mónaco el viernes. "

O sigui, estem en crisi, els Estats no paren de donar diners als grans bancs per salvar-los, fins i tot arribant-los a nacionalitzar i aquests s'ho gasten amb festetes per a la classe alta. Així no arribarem a cap lloc...